Dos dies fent el ridícul

El Gobierno d’Espanya porta dos dies fent el ridícul estrepitosament. I no només parlo del procés, sinó que també parlo del fracàs de les infraestructures.
Ahir mateix, el sr. Rajoy va anar a València per tal d’inaugurar el servei d’alta velocitat entre aquesta ciutat i Castelló de la Plana.
L’estrena no podria haver estat més desastrosa per la marca Espanya. Primer trajecte i el sistema ferroviari d’alta velocitat pateix una avaria. No només això ha estat motiu de mofa, sinó que fins i tot un tren de rodalies ha avançat al “flamant” tren d’alta velocitat espanyol.
Quina confiança dóna en tots els concursos als que participen consorcis espanyols per a dissenyar trens d’alta velocitat a altres països? (Tot i que després de veure el nyap a la Meca… els altres països no estan acostumats als sobrecostos).
I per si no fos prou, aquest servei d’AVE serà més lent que el servei d’Euromed. És a dir, no tan sols dupliquen serveis, sinó que a més, els fan més deficients. Pot ser tot per interés de boicotejar el reclamat corredor mediterrani?

Canviant de tema, avui el sr. Zoido ha explicat que no permetrien que el legítim president de Catalunya, Carles Puigdemont, entri de cap manera a Catalunya i que revisaran tots els portaequipatges.
Analitzem la situació: Els serveis d’intel·ligència espanyols i la policia que van ser incapaços de trobar ni una sola urna fins que les van tenir davant els nassos, afirmen que podran controlar quan entra o deixa d’entrar una persona per la frontera. Permeteu que dubti de la seva eficacia.
Els mateixos que van ser incapaços de preveure l’exili dels consellers i el President a Bèlgica.
De debó que a Espanya no li fa vergonya fer el ridícul d’aquesta manera pel món? Ni una mica?
El mateix ministre que no compareixerà davant del congrés per valorar les relacions evidents entre l’Imam de Ripoll i el CNI (tot gràcies a la complicitat del PSOE, que ho ha evitat). Això em fa preguntar: Què en saben els grans partits sobre el tema? Tindran raó totes les veus que contemplen la possibilitat que sigui un atemptat de falsa bandera amb la implicació de l’estat? Per quin motiu no es facilita la transparència? Sembla que tinguin quelcom a amagar…

La tercera perla del dia l’ha protagonitzat el perruquer madrileny Victor Moreno, increpant al nostre president a l’aeroport de Copenhague, instant-lo a petonejar auna bandera espanyola. Avui han quedat clares dues coses: que el nostre procés és en positiu i mai un projecte d’odi contra Espanya, com han volgut vendre els espanyols i els seus mitjans. Un projecte que no ataca a ningú per motiu de procedència, llengua o ideologia. Un procés que pretén integrar.
Per altra banda, trobem elements com aquest perruquer, tant orgullós del seu país que ha de marxar a viure a l’estranger a guanyar-se la vida. Així són, que defensen al seu país tot i que s’han de veure obligats a emigrar ja que no tenen futur al seu país. Normalment passa quan la testosterona tira més que el raonament d’una neurona.
Tenim clar que no hi ha un raonament, ja que amb el procés no hi ha hagut mai debat. Al contrari. Només amenaces, mentides, difamacions i finalment violència desproporcionada. I molt d’odi.

I per reforçar tot això, veiem les mostres d’odi a Catalunya. Observem com en diferents pobles de Catalunya hi ha pintades davant els habitatges que tenen estelades. A Barcelona, fins i tot han disparat contra un pis amb una estelada al balcó, provocant desperfectes al vidre i a la bandera. Això no és odi? Us imagineu què podria haver passat si hi hagués hagut una mascota al balcó? O un nen? O una persona gran? De veritat, utilitza el cervell aquesta gent? O només és pura decoració?

Finalment, tot el meu suport al president Roger Torrent per la manipulació que han fet d’una suposada piulada seva (per altra banda, com van fer amb la conversa que em van atribuir on incitava la violència). No tenen ni tan sols la decència ni la vergonya de revisar les faltes d’ortografia produïdes per fer traduccions literals del castellà al català utilitzant un traductor automàtic.

Només un poble que va perdent pot fer aquests errors tant greus. Catalunya té la sort de tenir al davant gent amb més testosterona que neurona.