Resum dels successos a Catalunya entre agost de 2017 i avui

Tot el que fa Espanya des de l’agost té una raó de ser. Un petit resum del que ha passat durant aquests mesos.

En Margallo ja va advertir que a partí de l’agost, a Catalunya “passarien coses” sense concretar. El dia 16 d’agost, explota una casa a Alcanar amb més de cent bombones.

El dia següent, hi ha un atemptat amb atropellament a les Rambles i posteriorment, a Cambrils. En tres dies, els Mossos d’Esquadra desarticulen una cèl·lula terrorista davant la inoperància del Ministerio del Interior i les seves policies. Els Mossos d’Esquadra són elogiat a arreu… menys a Espanya.

Hi ha una creixent opinió i confiança dels catalans vers la seva policia i desconfiança de l’estat. Passen els dies, i es comença a saber que l’imam de a Ripoll tenia relació amb el CNI. L’Estat Espanyol ho declara secret d’estat. Ningú dina explicacions sobre aquestes relacions.

Es fa públic que els Mossos d’Esquadra no tenen accés a la base de dades sobre terrorisme, vetats pel Ministerio del Interior. L’estat, per pur tacticisme polític, posa en risc la seguretat de Catalunya. S’acosta el referèndum. I Catalunya se sent segura i amb ganes de votar.

Al veure que no parem, l’estat envia centenars de policies espanyols a Catalunya (posant en risc la seguretat de la resta de l’estat) per buscar unes urnes que no van trobar mai fins l’1 d’octubre. Ridícul majúscul de la policia espanyola i els serveis d’intel·ligència espanyols.

20 de setembre: escorcollen la conselleria d’Economia. No troben res. Deixen cotxe de la Guardia Civil carregat d’armes i obert al davant. Hi ha manifestació pacifica. Ningú s’emporta cap de les armes. Els Jordis demanen pujar al cotxe per demanar a la gent que marxi.

La Guardia Civil els dona permís per fer-ho. Pugen sobre el cotxe, demanen dissoldre la concentració. El Ministeri de l’interior i la Guàrdia Civil, juntament amb la fiscalia, denuncien als Jordis per rebel·lió. Els tancaran en presó preventiva.

Arriba l’1 d’octubre. Espanya té un pla: atacar col·legis clau, perquè no puguin votar personalitats i tirar el referèndum per terra. Catalunya sorprèn amb el cens universal. Resultat: vot massiu, gent pacífics defensant votar i policies espanyols atacant al poble pacífic.

Nou fracàs d’Espanya. S’ha votat, ha estat un èxit i el món observa de fins on estan disposats a arribar per aturar la democràcia. 3-O. Aturada de país històrica. S’omplen els carrers de Catalunya contra la repressió policial. Cap incident.

A Calella, la policia que s’allotja en hotels surt a carregar, fora del seu servei, contra els manifestants. Mostren armes pels balcons, orinen sobre els manifestants i els colpegen al crit d’ “A POR ELLOS” i “QUE NOS DENEN ACTUAR”. Els violents, convertits en herois Per Espanya.

Cap intel·lectual espanyol aixeca la veu en defensa dels drets civils. La repressió contra Catalunya és aplaudida pels mitjans de comunicació espanyols. Neguen les carregues de l’1O i diuen que és una manipulació. Més de 1000 mitjans estrangers ho han vist, gravat i fotografiat.

S’ha de fer la DI, es declara el dia 10O i es suspèn temporalment, esperant una mediació promoguda per Europa que no arriba mai. L’estat té temps per preparar el 155. L’estat estava disposat a tot, fins i tot a morts al carrer. Ho revela Marta Rovira.

El 27O es fa la declaració d’independència i el 28, apliquen el 155. Convoquen eleccions mentre empresonen el nostre govern legítim o l’obliguen a exiliar-se. La jutgessa Lamela els posa en presó preventiva i als pocs dies, obté una plaça en propietat a l’Audiència nacional.

Al desembre, manifestació massiva a Brussel·les. Entre 50.000 i 100.000 catalans viatgem a la capital d’Europa. La UE no es mou. Segueix sent la vergonya, com amb els refugiats i tants altres temes. Espanya sembla cada cop més Turquia.

Arriba el 21D, eleccions convocades i pensades pels espanyolistes per guanyar-les, amb líders republicans exiliats i empresonats. Repten al president Puigdemont a presentar-se i si guanya, a ser president. Resultat: els republicans guanyem les eleccions. Espanya no permet tornar el president.

En tot aquest temps, agressions de la ultradreta pel carrer. Espanya no actua. Impunitat pel feixisme. Llibertat pels assaltants de Blanquerna. Mentrestant, el moviment republicà català segueix, pacífic. La guerra mediàtica espanyola no s’atura. Tanquen delegacions estrangeres.

Mentrestant, la resta d’autonomies conserven les seves.

Espanya té un enemic: Catalunya. Volen enfonsar el principat. Nosaltres, seguim tossudament alçats. No ens deixem intimidar. Segueix la persecució judicial. Ara també contra els Mossos que treballaven l’1O i Trapero.

S’acusa a un cos de policia d’organització criminal per part de la jutgessa Lamela. Mentrestant, Llarena acusa de rebel·lió i malversació els nostres ostatges polítics i als exiliats. A Europa no els fan cas. Activen i desactiven euro ordres segons el seu interès.

Es demostra la manca d’independència judicial a Espanya. Mentrestant, dicten pena de presó a dos rapers per la lletra d’unes cançons. Prohibeixen un llibre. Acusen a un regidor per dur un nas de pallasso de delicte d’odi. També a un Mecànic de Reus. Espanya ha perdut els papers.

La Policia Nacional atura els Mossos d’Esquadra que van a cremar documentació. Curiosament, a part de la documentació triturada de fa més de 10 anys, troben caixes classificades i sense destruir que involucren als Mossos amb el procés. El diari Público destapa que és un muntatge.

En aquests mesos, “El Periodico” s’inventa unes notes de la CIA enviades als Mossos d’Esquadra avisant d’atemptats a Catalunya, amb muntatges tant indecents com la famosa “The Nota”. La premsa espanyola funciona com la propaganda de Goebbels. Cap fissura. No hi ha pluralitat.

L’estat pretén silenciar TV3 ofegant-la econòmicament. No ho aconsegueixen. Incrementa l’audiència des del gener. Però segueix corrent perill la televisió. Segueixen atacant la pluralitat. Segueix la difamació contra els catalans.

Mentrestant, Llarena reactiva euro ordre. Detenen el president Puigdemont a Alemanya. Espanya ho celebra. Alemanya el jutja i el deixa en llibertat. No veuen delicte de rebel·lió. Els presos polítics segueixen empresonats. També per rebel·lió. Llarena no es fa enrere.

Es publiquen dades del domicili de Llarena a Catalunya. No passa res. No hi ha violència. La seva dona diu que viu amb por. Intenten crear un relat i clima de violència que no aconsegueixen. Els catalans seguim pacífics. El món ho veu. Bèlgica i Suïssa segueixen Alemanya.

Inventen un nou delicte contra els CDR. Els acusen de terrorisme. Detenen a Tamara. En tres dies, queda en llibertat. Jutgen els nois d’Altsasu. Converteixen en terrorisme una baralla de bar. Segueixen fent us polític de la justícia. Catalunya segueix sense violència.

A tot això, cal afegir la gran quantitat de danys col·laterals, com la intervenció a la que està sotmesa la Generalitat, la suspensió de sou i fenia dels agents dels Mossos d’Esquadra que donaven seguretat al president Puigdemont (recordeu que tots els presidents, en les seves funcions i fora, han de disposar escorta dels Mossos d’Esquadra), centenars de Mossos investigats arran de les actuacions de l’1 d’octubre, la Guàrdia Civil inventant informes i amagant dades al jutge Llarena, primer inventant un poble (Sant Esteve de les Roures) i més recentment amb les acusacions del delicte de malversació, en les que contradiuen al ministre Montoro i al president Rajoy.

Mentrestant, a Espanya destitueixen els jutges durs de la Gürtel aprofitant tot l’enrenou de Catalunya i es destapen els casos de polítics que falsegen els seus expedients incloent màsters i títols que mai han obtingut, com és el cas de Pablo Casado i de Cristina Cifuentes, a més de Toni Cantó.