Categoria: General

ENTREVISTA A L’ALBERT DONAIRE

Albert primer de tot, gràcies per acceptar l’entrevista amb Kit Ràdio Internacional. I d’altra banda felicitats per la candidatura dins de Junts Per Catalunya.

Moltíssimes gràcies. Un plaer. Respecte a la candidatura, sempre per millorar les coses. Tinc un objectiu molt clar: treballar per tenir un país lliure, amb una llengua i cultura que siguin respectades, i per exemple, on la seva policia sigui un exemple, entre moltes altres coses.

Quan comença l’assetjament d’Inma Alcolea contra tu i la teva família?

Tot comença en 2017, quan la senyora Alcolea des del seu compte particular de Facebook, es van publicar amenaces, insults i injúries cap al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Va arribar a la premsa i em limiti a compartir la notícia en la qual es denunciaven aquests fets. Des d’aquell moment, va començar una campanya d’intoxicació i assetjament que dura fins al dia d’avui, en la qual la senyora Alcolea ha inclòs a la meva família, parella, la seva família, companys de treball.

En què es basa aquest assetjament d’Inma cap a tu i la teva família? Quan comences a denunciar la situació davant la DAI (Divisió d’Afers Interns) i davant la justícia?

L’assetjament de la senyora Alcolea es basa en una difamació constant i insults a través de les xarxes principalment. A aquest, també cal afegir alguns episodis en què la senyora Alcolea ha portat aquest assetjament físicament. Per exemple, he vist la senyora Alcolea vigilant amb el seu vehicle particular pel barri de Montjuïc de Girona mentre passejava la meva gossa. A finals de desembre, en un centre comercial de Salt, la senyora Alcolea em va començar a insultar i difamar cridant davant de famílies i nens. Posteriorment, quan vam treure el telèfon per trucar a l’112, la senyora Alcolea amb la seva parella, sergent dels Mossos d’Esquadra, es van anar de el lloc. Cal destacar que en cap moment la seva parella va fer res per aturar la situació .Després d’això, ens vam anar a comissaria a denunciar, i va acudir-hi la meva família, amb la sorpresa que la senyora Alcolea ens havia seguit fins dependències policials per segons deia en les seves xarxes socials, presentar una denúncia per assetjament. Va ser curiós el fet que anés a denunciar precisament a la comissaria de Mossos a la qual ens trobàvem, tenint en compte que sempre critica i ataca els Mossos d’Esquadra i té el costum de presentar les seves denúncies directament a fiscalia o la Guàrdia Civil. Tenim la percepció que ens va seguir fins comissaria. Una vegada a comissaria, va tornar a actuar com al Caprabo, en aquest cas cap a la meva família. Allà acuso a la meva germana de filtrar els seus informes mèdics, tal com ha fet en reiterades ocasions en les xarxes, tot i que un informe de traçabilitat negui els fets. De la mateixa manera, s’ha dedicat a difamar i insultar als meus pares, a la meva parella, a qui com manifesta, ha assetjat laboralment intentant que l’expulsen de la seva feina. Referent als presumptes informes, ha acusat primer a la meva germana, després a Salut, i finalment, a un advocat. Sense cap prova, treu les seves conclusions i acusa la primera persona que se li ocurre. Porto denunciant aquesta situació des 2017. Cal destacar que la senyora Alcolea en el seu moment va recaptar més de 20000 € per interposar una querella que mai va arribar. Què va passar amb aquests diners?

Hi ha hagut nombroses referències a la meva condició sexual, de les que ha fet mofa i per les que m’ha insultat. Però curiosament el fiscal de delictes d’odi de Girona no veu cap delicte en trucar a una persona “virus passiu” o “marieta de merda”, entre moltes altres coses. Twitter li ha tancat ja sis comptes per aquests fets. Però la fiscalia especialitzada en aquests delictes sembla que ho veu tot normal. Em pregunto si tindrà alguna cosa a veure amb les seves visites assídues al palau de justícia de Girona, on es troba la fiscalia. Tinc testimonis que han vist la senyora Alcolea entrar a l’edifici i sortir al cap de dos o tres hores No es triga dos o tres hores a entrar per registre unes denúncies, si és el que realment ha anat a fer. Hi ha detalls que no els faig públics d’aquestes visites per protegir testimonis directes.

Destaco també que aquest assetjament l’ha fet a molts altres agents per raons ideològiques. Però el que sembla que més l’ha molestat, ha estat el fet de no callar i plantar-li cara. Estava acostumada a atemorir i assetjar la gent sense que ningú li parés els peus.

El que em pregunto és com han pogut passar per alt la seva actitud mentre ha estat treballant i fins i tot, arribés a ser terme una persona que presumeix de menysprear el català en exercici de les seves funcions, entre tantes altres coses. Si té una incapacitat total per problemes psicològics com ella mateixa ha reconegut, com pot ser que no es detectés res d’això abans? Com no es va actuar amb ella?

A dia d’avui, quantes denúncies acumules contra la terme Inma Alcolea?

He perdut el compte. He presentat diferents denúncies internes a Mossos i la DAI, fins que la senyora Alcolea va ser declarada amb una incapacitació total, per la qual la Divisió d’Afers Interns dels Mossos em responia que no podia actuar amb aquesta terme per aquests extrems.

Paral·lelament, he obert la via judicial per diferents delictes, des revelació de secrets a assetjament, passant per amenaces i injúries.

Per què ni la DAI ni la justícia no fan cas a les teves denúncies?

La DAI no actua perquè la senyora ja no és Mosso d’Esquadra causa de la seva incapacitació total. Respecte la justícia, el camí és lent. De moment seguim presentant denúncies a cadascun dels seus presumptes delictes i estem valorant la possibilitat d’una demanda civil conjunta per atemptar contra el dret a l’honor de la meva família i meu. Ella ha afirmat en els seus comptes de Twitter suspeses seva bona sintonia amb la fiscalia de Girona. De fet, a totes les denúncies, presumeix dels escrits que manen aquests als jutjats referent a les denúncies que interposem. De moment, s’han recorregut totes les decisions judicials que afecten les denúncies.

Com afecta a nivell psicològic aquest assetjament a tu i al teu entorn de la Inma Alcolea?

Doncs a nivell de salut, afecta meus pares, i a mi mateix, que després d’haver demanat una visita al meu metge, em va recomanar la baixa per l’assetjament patit per aquesta senyora. Fins i tot vaig anar requerit a anar a la Seguretat Social a una inspecció per una denúncia per baixa fraudulenta de la mare del personatge. Sembla que és un costum utilitzar la seva mare per acusar-la de les seves actes o presentar determinades denúncies. Recordo fins i tot la reacció de la inspectora quan li vaig mostrar totes les evidències de l’assetjament de la senyora Alcolea a mi ia la meva família. Fins i tot em va comentar que no entenia com havia pogut suportar tota aquesta pressió fins al moment.

El pitjor de tot és saber que tens la veritat, que et defenses amb una persona que ha estat incapacitada causa del seu estat emocional i psicològic tal com ho reconeix en les seves intervencions públiques i per les xarxes socials, i que no es faci res. Un dia potser només em segueix o et crida en un centre comercial. Però, ens preguntem si pot arribar a més. Ha publicat en xarxes que no tindré pau, que sempre va preparada amb si i que disposa d’arma de foc personal. Vivim preocupats que aquesta senyora vagi un dia un pas més enllà i no hi hagi marxa enrere, malgrat totes les denúncies que ja hem interposat sobre aquests fets.

Ha posat malnoms a la meva família i ha arribat a afirmar que tant la mare com jo tenim una “tara genètica” o afirmant que la meva mare i els meus avis maltractaven al meu pare.

Ha mentit de forma continuada sobre la meva formació acadèmica o sobre la meva experiència laboral, així com en el meu treball actual i la forma com ho porto a cabo.Ha arribat fins i tot a obrir un perfil a la xarxa Grindr per insultar-me i controlar-me on soc. L’assetjament ha estat per Facebook, Instagram, Twitter, LinkedIn … qui fa servir LinkedIn per assetjar una altra persona?

Has dit més d’una vegada que canviaries dins de Mossos coses en referència a la mala praxi dins el cos. Per exemple què?

Per exemple, el fet que una patrulla en l’exercici de les seves funcions, em parin en un control de pas i informin a la senyora Alcolea del que estic fent o on sóc, vulnerant el secret professional i el meu dret a la intimitat. Això ha estat denunciat internament i seguiré endavant contra la mala praxi d’aquests agents que informa del que fan treballant a una tercera persona aliena a el cos de Mossos.

Una altra cosa que cal denunciar és el fet que la meva baixa mèdica va ser informada la senyora Alcolea, sis dies després d’estar-ho. Curiosament quan va arribar a la DAI. Em pregunto si en aquestes converses de les que presumeix, hi tenen quelcom a veure. També referent a la seva parella, el dia després de l’incident a la comissaria de Salt, va anar a el lloc demanant visionar el contingut de les càmeres, tal com afirma la senyora Alcolea a les seves xarxes, que les van visionar i que un familiar meu se’l va trobar a la comissaria el matí següent.

Et planteges deixar Mossos d’Esquadra fruit de l’assetjament de la terme Alcolea?

Doncs si. És un extrem a què em plantejo arribar, a causa de la inacció per part del cos davant l’assetjament d’aquesta senyora i els seus difamacions. Cal destacar que no només em ataca a la meva vida privada, sinó que també ho fa en la meva vida laboral, mentint sobre els meus rutines, però també facilitant a la gent meus horaris, quan treball, quan estic de vacances i la meva adreça postal, així com la dels meus pares, la meva germana, la meva parella o els pares de la meva parella.

Ha filtrat diligències internes d’una denúncia de el cos, que fan referència al meu estat anímic i de salut.

Això ha portat a rebre amenaces a casa meva, curiosament, un dia després de treballar i dos dies després d’afirmar en xarxes socials que facilitaria la meva adreça a qui la hi demanés per privat. Després, la va fer pública. La meva adreça no havia estat feta pública per mi mateix. Ella, en canvi, té publicada la direcció dels seus domicilis a través de les seves xarxes socials o de pàgines com Booking o Airbnb, on lloga els domicilis per a ús vacacional. Com tot, les seves acusacions sobre la filtració de dades segueixen sent falses. Ella té accés a mitjans de comunicació que difonen i estenen les seves mentides i invencions.

El que està clar és que el cos de Mossos d’Esquadra i els seus serveis jurídics haurien de defensar l’honorabilitat dels agents, especialment si es aquesta veient en dubte la seva professionalitat o la seva imatge com a membre de el cos. Encara ha d’arribar el dia que els serveis jurídics de el cos prenguin cartes en l’assetjament de la senyora Alcolea a diferents membres de el cos.

No fa ni una setmana que es feia públic un “escàndol”. Una empresa coneguda de gelats havia fet una carta destinada a Catalunya, en català.
El més curiós de tot plegat és que porta des del 2009 oferint aquesta carta i no ha estat fins el 2020 que l’espanyolisme s’ha llençat furiós contra una empresa per utilitzar la llengua pròpia de Catalunya en la seva cartelleria de gelats.

Tan “greu” ha estat la situació, que el partit que va néixer per crear confrontació i odi a Catalunya utilitzant la llengua com a arma política va anunciar que presentaria una denuncia a Europa. Recordem que és el mateix partit que defensava que tothom etiquetés com volgués. Ara ja sabem que el que volen és que tothom etiqueti com volen ells.

I això només és un més dels casos en els que l’odi irracional cap a la nostra llengua els porta a denunciar-nos o atacar-nos.

Jo mateix sóc víctima d’una denuncia per part de la Guàrdia Civil de delicte d’odi per haver-me entestat a exercir el meu dret legítim d’utilitzar el català a l’aeroport de Girona.

I si reculem uns anys, recordem la persecució que li van fer a Èric Bertran quan el 2004, amb 14 anys, va ser acusat de terrorisme per haver enviat correus electrònics a l’empresa de supermercats Dia demanant que etiquetessin també en català els seus productes.

Perquè ells utilitzaran tots els seus tribunals per menysprear-nos i trepitjar-nos. I sempre tindran el Tribunal Constitucional per si han de tombar alguna llei que pogués fer el Govern en sentit de protegir la llengua de Catalunya.

Un govern que cal dir tampoc posa molts esforços en dignificar la llengua catalana.
Qui està fent complir la llei de consum i el que s’exigia que tots els productes que es venen a Catalunya han d’estar com a mínim en català? Qui fa complir a les empreses la obligació de cara al consumidor de garantir l’atenció en català als seus usuaris? Com ha quedat aquella “ambiciosa” llei del cinema que demanava que com a mínim el 50% de les pel·lícules que arribessin a Catalunya serien en català? Que potser Netflix, Amazon Prime o HBO han posat de la seva part per oferir les pel·lícules ja doblades al català que formen part del seu catàleg?

Tampoc crec que ajudi que, havent-hi quatre llengües oficials a Catalunya (Català, aranès, llengua catalana de signes i castellà), el Govern faci les seves rodes de premsa en català i en castellà. Això li treu valor i importància a la nostra llengua, donant el missatge que no cal que aprengui català la gent, que si cal, ja li repetiran en castellà. I perquè no fan també les rodes de premsa en aranès? Que no tenen els mateixos drets?

Jo ja fa temps que vaig prendre la determinació de consumir productes etiquetats en català i que siguin de Catalunya, I de treballar amb empreses amb seu a Catalunya i que ofereixin atenció al client en català.

Si ho féssim tots, possiblement canviaria la cosa. Ja hem vist com aquesta empresa de gelats ha fet marxa enrere, canviant la política de cartelleria des del 2009 i tornarà a oferir la carta de gelats, també en castellà. Perquè no em puc imaginar el trauma que generava per a un espanyol llegir “Xocolata” en lloc de “chocolate”. Això sí, després no els molestarà demanar una “Muffin” o una “Cheeseburger”.

També cal dir que el Govern d’Andorra no fa cap pas per garantir la igualtat de la llengua catalana. Perquè és realment qui té més poder com a Estat per a exigir a les empreses que etiquetin en la única llengua oficial del principat. Però sembla que és una batalla prescindible o sense importància pel principat d’Andorra. Un principat que, de la mateixa manera que a Catalunya, cada vegada se sent parlar menys en català al carrer.

Pretenc fer reflexionar a una important part de la societat catalana i catalanoparlant. Perquè si renunciem a aquesta batalla, si renunciem a la nostra llengua, renunciem a una part del país.
Durant massa temps ens han volgut fer creure que és de mala educació respondre en català a un castellanoparlant. I per què no girem aquesta lògica? Si es tracta d’educació, qui és el mal educat que va viure a un país amb una llengua pròpia, la qual es nega a aprendre per parlar-la?
De debò hem d’aguantar que ens acusin d’imposar el català al nostre propi país? Que potser els catalanoparlants hem anat en algun moment a Valladolid o Burgos a imposar la llengua catalana a les seves escoles o a la vida pública? Que els hi hem anat a prohibir alguna vegada a casa seva que parlessin en castellà? Que quan un castellanoparlant ha anat a Londres, París o Berlin ha iniciat una campanya ferotge i mediàtica acusant els ciutadans d’aquests indrets d’imposar-los l’anglès, el francès o l’alemany?
Cal una mica més d’autoestima per part d’aquesta societat si volem un futur per a la nostra llengua i que es garanteixin els nostres drets.
Mentre penseu si militem i plantem cara en aquesta batalla, ens seguiran tractant com una colònia. Un poble menyspreat i trepitjat.

Es pot ser miserable i portar uniforme? Sí. Es pot ser membre dels UMC Mossos.
Un grup que només ha deixat malament el cos des de la seva creació. I us ho explicaré en unes quantes imatges.
Acusacions falses. No es pot revelar secret de quelcom públic en xarxes socials.

No es pot acusar algú de publicar fotografies de menors, quan es limita a compartir publicacions sense cap mena de filtre d’una persona de la família que les publica, o del vídeo dels propis organitzadors de l’acte.

Aquesta gent és policia, però no saben res sobre lleis.
Però seguim.
Sexting! Per tenir perfils en pàgines de contactes? 🤣 Quin nivell!

Tenen un president que se l’ha enxampat dormint en hores de treball, que l’han expedientat per fer us de l’uniforme sense consentiment per concedir entrevistes en mitjans. Que fa servir l’uniforme per a actes provats sense permís per representar el cos.

Però no tan sols és el president, també el seu vicepresident, el senyor Alfonso Dueñas, aparcat en un lloc on no molesti i que també fa ús de l’uniforme en moments d’activisme per la Plataforma UMCmossos. Adjunto la prova. També amb vídeo (minut 5:50). Premis de Madrid a UMC

A per de les nombroses manques de respecte cap a la meva persona, traduint el meu nom, insultant-me constantment, mentint i difamant sobre que l’assemblea em pagarà un sou millor i que em paguen els viatges. Això també ho fa la Sra. Inma Alcolea Griñan, també D’UMC Mossos.

Però no només això: la Sra. Alcolea filtra les meves dades professionals, com el meu lloc de feina, horari i número d’agent. A més de constants insults homòfobs, intentant degradar-me amb el suport de mitjans de comunicació i agents de la Policia Nacional com Alejandro Leon.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En @JandroLion, conegut Youtuber que va amenaçar de matar MENA amb una navalla i que és justificat pels propis UMC mossos com veureu en aquestes imatges. També l’acte de Madrid en el que fan us il legítimament de l’uniforme i on assisteix l’esmentat Policia Nacional.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però es permeten parlar dels altres com a pomes podrides dins els cos de Mossos i en demanen accions al conseller Buch i a Interior per una activitat que faig com a persona privada sense fer us de l’uniforme en al cap acte privat.

Sembla que es demostra que q Espanya hi ha carta blanca perquè el feixisme assenyali, marqui, denigri les persones. Sembla que pots justificar amenaces de mort si les fa un espanyolista, però als independentistes se’ls acusa de terrorisme alegrement sense proves.

Tot amb la complicitat d’uns poders que denoten nul·la separació, que els salven dels seus abusos i els protegeixen. Mossos por la constitución, l’autentica poma podrida que forma part d’un cos que detesten i denigren. Tot per tenir sou a final de mes. Estiguin de baixa o tancats en un despatx.

Els mateixos que aplaudeixen mentre s’apallissa a ciutadans que exerceixen lliurement els seus drets fonamentals.
Com en una dictadura, es persegueix al dissident a les ordres del règim espanyolista. Es permet aquell que empra les vies democràtiques per canviar les coses.

Si es pensaven que jo em faria enrere i que no respondria a les seves provocacions, insults o amenaces, és que no em coneixen.
Em tindran plantant cara. Perquè s’ha fet en aquest país. Plantar cara al feixisme. UMC Mossos: No us tinc por. Ni jo, ni cap independentista.

A poques hores per declarar al Judici Farsa, sento que no puc estar més determinat.

I és que la gran diferència amb tota la Policia Política espanyola que ha passat fins ara pel lloc, és que jo no he de quedar amb ningú per preparar les mentides, ni perquè em parafrasegin mentre declaro en aquest judici (com hem vist amb la Fiscalia i la famosa “ratonera”).

Sóc aqui citat per l’acusació popular, els que estan tenint una sobre exposició a través d’aquest judici, si ja no en tenen prou amb la complicitat dels mitjans espanyols.

No s’ha de témer en cap moment quan es va amb la veritat per davant i vaig amb fermesa, amb serenitat i amb força. Amb tota la que em dona poder ser la veu de milions de catalans. Amb la que em dona poder prlar en nom de la democràcia. Amb la que em dona la possibilitat de desmuntar totes les mentides. De debò, gràcies a tots els que m’heu fet arribar el vostre suport a través de les xarxes, aturant-me pel carrer, enviant-me missatges privats… sou molt grans.

I he de fer una menció especial als demòcrates madrilenys que ahir em van fer sentir com si fos a casa. Moltíssimes gràcies. Tan debò tothom fos igual i tingues uns fonaments tan ferms com vosaltres per la democràcia. Gracias Madrileños por el derecho a decidir! I gràcies a la territorial de Madrid de l’assemblea.

No m’allargo més. Desitjo i espero estar a l’alçada.

Tot el que fa Espanya des de l’agost té una raó de ser. Un petit resum del que ha passat durant aquests mesos.

En Margallo ja va advertir que a partí de l’agost, a Catalunya “passarien coses” sense concretar. El dia 16 d’agost, explota una casa a Alcanar amb més de cent bombones.

El dia següent, hi ha un atemptat amb atropellament a les Rambles i posteriorment, a Cambrils. En tres dies, els Mossos d’Esquadra desarticulen una cèl·lula terrorista davant la inoperància del Ministerio del Interior i les seves policies. Els Mossos d’Esquadra són elogiat a arreu… menys a Espanya.

Hi ha una creixent opinió i confiança dels catalans vers la seva policia i desconfiança de l’estat. Passen els dies, i es comença a saber que l’imam de a Ripoll tenia relació amb el CNI. L’Estat Espanyol ho declara secret d’estat. Ningú dina explicacions sobre aquestes relacions.

Es fa públic que els Mossos d’Esquadra no tenen accés a la base de dades sobre terrorisme, vetats pel Ministerio del Interior. L’estat, per pur tacticisme polític, posa en risc la seguretat de Catalunya. S’acosta el referèndum. I Catalunya se sent segura i amb ganes de votar.

Al veure que no parem, l’estat envia centenars de policies espanyols a Catalunya (posant en risc la seguretat de la resta de l’estat) per buscar unes urnes que no van trobar mai fins l’1 d’octubre. Ridícul majúscul de la policia espanyola i els serveis d’intel·ligència espanyols.

20 de setembre: escorcollen la conselleria d’Economia. No troben res. Deixen cotxe de la Guardia Civil carregat d’armes i obert al davant. Hi ha manifestació pacifica. Ningú s’emporta cap de les armes. Els Jordis demanen pujar al cotxe per demanar a la gent que marxi.

La Guardia Civil els dona permís per fer-ho. Pugen sobre el cotxe, demanen dissoldre la concentració. El Ministeri de l’interior i la Guàrdia Civil, juntament amb la fiscalia, denuncien als Jordis per rebel·lió. Els tancaran en presó preventiva.

Arriba l’1 d’octubre. Espanya té un pla: atacar col·legis clau, perquè no puguin votar personalitats i tirar el referèndum per terra. Catalunya sorprèn amb el cens universal. Resultat: vot massiu, gent pacífics defensant votar i policies espanyols atacant al poble pacífic.

Nou fracàs d’Espanya. S’ha votat, ha estat un èxit i el món observa de fins on estan disposats a arribar per aturar la democràcia. 3-O. Aturada de país històrica. S’omplen els carrers de Catalunya contra la repressió policial. Cap incident.

A Calella, la policia que s’allotja en hotels surt a carregar, fora del seu servei, contra els manifestants. Mostren armes pels balcons, orinen sobre els manifestants i els colpegen al crit d’ “A POR ELLOS” i “QUE NOS DENEN ACTUAR”. Els violents, convertits en herois Per Espanya.

Cap intel·lectual espanyol aixeca la veu en defensa dels drets civils. La repressió contra Catalunya és aplaudida pels mitjans de comunicació espanyols. Neguen les carregues de l’1O i diuen que és una manipulació. Més de 1000 mitjans estrangers ho han vist, gravat i fotografiat.

S’ha de fer la DI, es declara el dia 10O i es suspèn temporalment, esperant una mediació promoguda per Europa que no arriba mai. L’estat té temps per preparar el 155. L’estat estava disposat a tot, fins i tot a morts al carrer. Ho revela Marta Rovira.

El 27O es fa la declaració d’independència i el 28, apliquen el 155. Convoquen eleccions mentre empresonen el nostre govern legítim o l’obliguen a exiliar-se. La jutgessa Lamela els posa en presó preventiva i als pocs dies, obté una plaça en propietat a l’Audiència nacional.

Al desembre, manifestació massiva a Brussel·les. Entre 50.000 i 100.000 catalans viatgem a la capital d’Europa. La UE no es mou. Segueix sent la vergonya, com amb els refugiats i tants altres temes. Espanya sembla cada cop més Turquia.

Arriba el 21D, eleccions convocades i pensades pels espanyolistes per guanyar-les, amb líders republicans exiliats i empresonats. Repten al president Puigdemont a presentar-se i si guanya, a ser president. Resultat: els republicans guanyem les eleccions. Espanya no permet tornar el president.

En tot aquest temps, agressions de la ultradreta pel carrer. Espanya no actua. Impunitat pel feixisme. Llibertat pels assaltants de Blanquerna. Mentrestant, el moviment republicà català segueix, pacífic. La guerra mediàtica espanyola no s’atura. Tanquen delegacions estrangeres.

Mentrestant, la resta d’autonomies conserven les seves.

Espanya té un enemic: Catalunya. Volen enfonsar el principat. Nosaltres, seguim tossudament alçats. No ens deixem intimidar. Segueix la persecució judicial. Ara també contra els Mossos que treballaven l’1O i Trapero.

S’acusa a un cos de policia d’organització criminal per part de la jutgessa Lamela. Mentrestant, Llarena acusa de rebel·lió i malversació els nostres ostatges polítics i als exiliats. A Europa no els fan cas. Activen i desactiven euro ordres segons el seu interès.

Es demostra la manca d’independència judicial a Espanya. Mentrestant, dicten pena de presó a dos rapers per la lletra d’unes cançons. Prohibeixen un llibre. Acusen a un regidor per dur un nas de pallasso de delicte d’odi. També a un Mecànic de Reus. Espanya ha perdut els papers.

La Policia Nacional atura els Mossos d’Esquadra que van a cremar documentació. Curiosament, a part de la documentació triturada de fa més de 10 anys, troben caixes classificades i sense destruir que involucren als Mossos amb el procés. El diari Público destapa que és un muntatge.

En aquests mesos, “El Periodico” s’inventa unes notes de la CIA enviades als Mossos d’Esquadra avisant d’atemptats a Catalunya, amb muntatges tant indecents com la famosa “The Nota”. La premsa espanyola funciona com la propaganda de Goebbels. Cap fissura. No hi ha pluralitat.

L’estat pretén silenciar TV3 ofegant-la econòmicament. No ho aconsegueixen. Incrementa l’audiència des del gener. Però segueix corrent perill la televisió. Segueixen atacant la pluralitat. Segueix la difamació contra els catalans.

Mentrestant, Llarena reactiva euro ordre. Detenen el president Puigdemont a Alemanya. Espanya ho celebra. Alemanya el jutja i el deixa en llibertat. No veuen delicte de rebel·lió. Els presos polítics segueixen empresonats. També per rebel·lió. Llarena no es fa enrere.

Es publiquen dades del domicili de Llarena a Catalunya. No passa res. No hi ha violència. La seva dona diu que viu amb por. Intenten crear un relat i clima de violència que no aconsegueixen. Els catalans seguim pacífics. El món ho veu. Bèlgica i Suïssa segueixen Alemanya.

Inventen un nou delicte contra els CDR. Els acusen de terrorisme. Detenen a Tamara. En tres dies, queda en llibertat. Jutgen els nois d’Altsasu. Converteixen en terrorisme una baralla de bar. Segueixen fent us polític de la justícia. Catalunya segueix sense violència.

A tot això, cal afegir la gran quantitat de danys col·laterals, com la intervenció a la que està sotmesa la Generalitat, la suspensió de sou i fenia dels agents dels Mossos d’Esquadra que donaven seguretat al president Puigdemont (recordeu que tots els presidents, en les seves funcions i fora, han de disposar escorta dels Mossos d’Esquadra), centenars de Mossos investigats arran de les actuacions de l’1 d’octubre, la Guàrdia Civil inventant informes i amagant dades al jutge Llarena, primer inventant un poble (Sant Esteve de les Roures) i més recentment amb les acusacions del delicte de malversació, en les que contradiuen al ministre Montoro i al president Rajoy.

Mentrestant, a Espanya destitueixen els jutges durs de la Gürtel aprofitant tot l’enrenou de Catalunya i es destapen els casos de polítics que falsegen els seus expedients incloent màsters i títols que mai han obtingut, com és el cas de Pablo Casado i de Cristina Cifuentes, a més de Toni Cantó.

Pel que veig s’ha creat un grup de “Mossos por la constitucion”.

Una demostració que al cos de Mossos hi ha de tot (com a tot arreu).

Però realment, en la seva posició, a mi em resultaria molt complicat defensar la constitució d’un estat que amaga dades sensibles sobre terroristes, que amaga informació de possibles atemptats, que no et permet l’accés a bases de dades d’informació sensible per la seguretat, que es permet igualar en sou les policies espanyoles però no en drets els Mossos, que utilitza la justícia de manera partidista i inventant uns delictes que a Europa no veuen, que acusen tot el cos d’organització criminal.

Hi ha dos tipus de Mossos: els que estimen el seu país, el cos, els seus ciutadans, que estan al seu servei, que s’involucren en la societat… i per l’altra banda, els que volen destruir el cos, facilitant informació als estaments espanyols sobre com pensen uns o altres, que redacten falsos informes per filtrar-los entre la documentació que es destrueix mensualment (els documents, com a qualsevol lloc, abans de ser cremats, són triturats.

No es col·loquen curosament en caixes classificats).

Sigui com sigui, m’agradaria fer-los una pregunta. Defensant la CE, també deuen defensar la per en la que reconeix el dret a l’autodeterminació de tots els pobles. O no?

I una altra pregunta: en el moment que es faci efectiva la república, què farà tota aquesta gent? Seran coherents i marxaran a altres policies espanyoles i fora de Catalunya a defensar la seva constitució?

Per quin motiu un govern vol tenir un poble sense formar, amb fracàs escolar? Per tenir-lo controlat i fer-li creure el que volen.

Molt rellevant el nivell d’estudis de la gent que considera que:

– L’1O, van haver-hi carregues proporcionades

– El 155 hauria d’intervenir TV3 i Mossos

– Els #PresosPolítics són proporcionals

– NO al referendum pactat

– La immersió, adoctrina.

El que fa la ignorància…

Per què us penseu que l’estat vol gent monolingüe? Menys llengües, menys possibilitat de formar-se, més influència i capacitat de manipular i adoctrinar.

Els Trolls unionistes / colons tenen el nivell d’estudis que tenen.

Quan una persona no té formació, surt el més bàsic. En el fons, som animals (racionals). Però per raonar, hom s’ha de formar. Contràriament, surten els instints més bàsics de qualsevol animal.

Us deixo una cita de Robespierre (en anglès).

Hi ha vegades i situacions en les que, per la confiança que pots tenir amb una persona, et conviden a pensar que pots arribar a raonar i a mantenir un debat obert amb aquesta persona.
I aquest és el cas del que us vull parlar. I no només un, segurament a molts ens ha passat.
I tot bé arran de les intencions del “Gobierno” espanyol d’acabar amb el sistema educatiu de Catalunya i la immersió lingüística, que tant ha ajudat a integrar les persones al nostre país i a no crear-ne diferències. A donar les mateixes oportunitats a tothom.

Però llavors és quan et surten amb l’argument que a Catalunya imposem el català.
Només des d’una visió cínica i tancada, pròpia d’una ment colonitzadora (com és el cas de molts espanyols) poden fer aquestes afirmacions.
Afirmar que a Catalunya imposem la que ha estat la nostra pròpia llengua des de fa segles. La llengua amb la que han crescut i viscut diverses generacions de catalans i amb la que s’ha forjat la història d’un país, la cultura, la literatura, les tradicions…
Llavors és quan els faig la gran pregunta: “Aleshores a Castella i Lleó imposen el castellà. Acabem amb el sistema educatiu de castellà i el fem plural?”.
La seva reacció: “Estamos en España”. Una prova més que només contemplen i lluiten per un país i per una Espanya on només una comunitat de parlants té els drets garantits; els castellanoparlants.
Quin és el motiu pel qual els castellans mai han hagut de fer l’esforç d’aprendre una segona llengua i ser bilingües? Dubto que sigui una limitació intel·lectual (tot i que ser monolingües si que limita intel·lectualment).
El motiu és clar: la mentalitat castellana és una mentalitat colonialista. Una mentalitat supremacista i en la que es creuen amb superioritat moral per sobre d’altres cultures. I ho van demostrar acabant en el seu moment amb les tres grans civilitzacions americanes i substituint-los per la seva.
La història ho certifica quan han fet el mateix a la península ibèrica portant a nivells perillosos l’estat de salut de llengües com l’aragonès o l’extremeny.
Espanya no és un amic de la pluralitat i no ho serà mai. L’interès per aprendre altres llengües pròpies de l’estat, majoritàriament no hi és. Ni tan sols amb alguns dels individus que conviuen diàriament amb la llengua a Catalunya i que lluiten des de dins per acabar amb la llengua i personalitat pròpia del nostre país (exemples com Ciutadans o el Partit Popular).
L’estat Espanyol, a més, no té una tradició democràtica consolidada ni plural com altres països com Suïssa.

A Suïssa, tots els cantons són respectats amb la seva personalitat i llengua pròpia. No hi ha una llengua que sigui superior a les altres. No n’hi ha cap que tingui més dret que l’altra. Totes tenen els mateixos drets. I no hi ha ningú de Berna que pensi que a Ginebra s’imposa el francès. O ningú de Ginebra que pensi que a Lugano s’imposi l’italià.
Simplement respecten la seva pluralitat i els drets de cada comunitat lingüística. Quelcom impensable a Espanya, que més que voluntat a assemblar-se a Suïssa, preferirien ser com la França xovinista, centralista, uniformitzada i sense contrastos.
Tot es pot esperar d’un país que ha estat incapaç de condemnar la dictadura que va viure ni demanar perdó pels morts que va causar. No només això, sinó que el seu partit més votat té origen directament amb la dictadura que el precedeix. I la seva filial taronja, és igual o pitjor.

I aquestes reaccions fan que les llengües siguin la víctima de tot això. Personalment, a mi no em van deixar escollir si volia aprendre el castellà o l’italià. Simplement em vaig trobar el castellà. Aleshores, quina és la llengua que s’imposa?
Què creieu que passaria si de cop i volta 2000000 de catalanoparlants emigren a Extremadura, hi ha unes eleccions, i es canvia la llei per fer del català llengua vehicular de l’ensenyament extremeny? Penseu que ho permetrien?
Espanya és un enemic per a la diversitat i riquesa cultural. I molts dels seus ciutadans prefereixen comprar aquest argument i odi contra Catalunya enlloc de lluitar contra la corrupció del seu estat, la manca de llibertats o baixa qualitat democràtica.

Per coherència: els que volen acabar amb la llengua vehicular i propia de Catalunya a les seves escoles, no haurien de demanar el mateix amb Castella? O seria massa per ells convertir una societat monolingüe en bilingüe? Potser ja els va bé als governants tenir aquesta societat que només tingui una única visió. Així els poden controlar.
El que enriqueix arreu del món, aquí suposadament és mètode de discriminació.

No conec ningú a Catalunya que no parli el castellà, ni amb problemes per fer una vida totalment en aquesta llengua.
Però sí us puc citar multitud de casos de catalanoparlants que no poden fer una vida totalment en la seva llengua. I vivint al seu propi país.

A mi, amb aquest país no m’hi uneix res. Per això, volem la independència.

El Gobierno d’Espanya porta dos dies fent el ridícul estrepitosament. I no només parlo del procés, sinó que també parlo del fracàs de les infraestructures.
Ahir mateix, el sr. Rajoy va anar a València per tal d’inaugurar el servei d’alta velocitat entre aquesta ciutat i Castelló de la Plana.
L’estrena no podria haver estat més desastrosa per la marca Espanya. Primer trajecte i el sistema ferroviari d’alta velocitat pateix una avaria. No només això ha estat motiu de mofa, sinó que fins i tot un tren de rodalies ha avançat al “flamant” tren d’alta velocitat espanyol.
Quina confiança dóna en tots els concursos als que participen consorcis espanyols per a dissenyar trens d’alta velocitat a altres països? (Tot i que després de veure el nyap a la Meca… els altres països no estan acostumats als sobrecostos).
I per si no fos prou, aquest servei d’AVE serà més lent que el servei d’Euromed. És a dir, no tan sols dupliquen serveis, sinó que a més, els fan més deficients. Pot ser tot per interés de boicotejar el reclamat corredor mediterrani?

Canviant de tema, avui el sr. Zoido ha explicat que no permetrien que el legítim president de Catalunya, Carles Puigdemont, entri de cap manera a Catalunya i que revisaran tots els portaequipatges.
Analitzem la situació: Els serveis d’intel·ligència espanyols i la policia que van ser incapaços de trobar ni una sola urna fins que les van tenir davant els nassos, afirmen que podran controlar quan entra o deixa d’entrar una persona per la frontera. Permeteu que dubti de la seva eficacia.
Els mateixos que van ser incapaços de preveure l’exili dels consellers i el President a Bèlgica.
De debó que a Espanya no li fa vergonya fer el ridícul d’aquesta manera pel món? Ni una mica?
El mateix ministre que no compareixerà davant del congrés per valorar les relacions evidents entre l’Imam de Ripoll i el CNI (tot gràcies a la complicitat del PSOE, que ho ha evitat). Això em fa preguntar: Què en saben els grans partits sobre el tema? Tindran raó totes les veus que contemplen la possibilitat que sigui un atemptat de falsa bandera amb la implicació de l’estat? Per quin motiu no es facilita la transparència? Sembla que tinguin quelcom a amagar…

La tercera perla del dia l’ha protagonitzat el perruquer madrileny Victor Moreno, increpant al nostre president a l’aeroport de Copenhague, instant-lo a petonejar auna bandera espanyola. Avui han quedat clares dues coses: que el nostre procés és en positiu i mai un projecte d’odi contra Espanya, com han volgut vendre els espanyols i els seus mitjans. Un projecte que no ataca a ningú per motiu de procedència, llengua o ideologia. Un procés que pretén integrar.
Per altra banda, trobem elements com aquest perruquer, tant orgullós del seu país que ha de marxar a viure a l’estranger a guanyar-se la vida. Així són, que defensen al seu país tot i que s’han de veure obligats a emigrar ja que no tenen futur al seu país. Normalment passa quan la testosterona tira més que el raonament d’una neurona.
Tenim clar que no hi ha un raonament, ja que amb el procés no hi ha hagut mai debat. Al contrari. Només amenaces, mentides, difamacions i finalment violència desproporcionada. I molt d’odi.

I per reforçar tot això, veiem les mostres d’odi a Catalunya. Observem com en diferents pobles de Catalunya hi ha pintades davant els habitatges que tenen estelades. A Barcelona, fins i tot han disparat contra un pis amb una estelada al balcó, provocant desperfectes al vidre i a la bandera. Això no és odi? Us imagineu què podria haver passat si hi hagués hagut una mascota al balcó? O un nen? O una persona gran? De veritat, utilitza el cervell aquesta gent? O només és pura decoració?

Finalment, tot el meu suport al president Roger Torrent per la manipulació que han fet d’una suposada piulada seva (per altra banda, com van fer amb la conversa que em van atribuir on incitava la violència). No tenen ni tan sols la decència ni la vergonya de revisar les faltes d’ortografia produïdes per fer traduccions literals del castellà al català utilitzant un traductor automàtic.

Només un poble que va perdent pot fer aquests errors tant greus. Catalunya té la sort de tenir al davant gent amb més testosterona que neurona.